Enuresi nocturna primària monosimptomàtica: paper de l'atenció primària en el diagnòstic i el tractament / Enuresis nocturna primaria monosintomática: papel de la atención primaria en el diagnóstico y el tratamiento / Primary monosymptomatic nocturnal enuresis: the role of primary health care in its diagnosis and treatment

Fonament: l'enuresi nocturna primària monosimptomàtica (ENPM) és la micció involuntària durant el son a edats i freqüències socialment inacceptables. El període en què no s'ha mantingut mai sec ha de ser igual o superior a 6 mesos. No hi ha d'haver símptomes diürns que suggereixin patologia neurològica o urològica de base. La prevalença oscil•la entre el 10 i el 15% a Catalunya i Espanya; a Europa varia entre el 15 i el 20%. Objectiu: descriure les característiques dels infants amb ENPM tractats mitjançant intervenció educativa i disposi-tiu d'alarma, i mesurar l'associació del sexe i la procedència dels pares en el resultat. Mètode: estudi observacional descriptiu transversal. S'inclouen els infants entre 6 i 14 anys amb ENPM als quals s'havia indicat el tractament esmentat en el període de 1998 a 2012. Es calcula l'oportunitat relativa (OR) amb interval de confiança (IC) del 95%. Resultats: s'inclouen 144 pacients, 92 eren nens (63,9%) i 52 nenes (36,1%). La mitjana d'edat a l'inici del tractament era de 8,28 anys, amb una mitjana de temps de tractament en els casos d'èxit de 3,6 mesos en els nens i de 3,3 mesos en les nenes. La intervenció va ser un èxit en el 67,3% de les nenes i en el 58,7% dels nens (valor p 0,67). L'11,5% de les nenes va presentar fracàs terapèutic enfront del 7,6% dels nens (valor p 0,21). L'èxit es va associar més als fills de pares autòctons (OR 0,48; IC 0,24-0,95; valor p 0,03). Els resultats de fracàs van ser més elevats en fills de pares marroquins (OR 5,4; IC: 1,4-20,6; valor p 0,007). Conclusions: l'atenció primària és el context més idoni per abordar aquest problema. Seria convenient dissenyar un nou protocol d'intervenció i adequar-lo per als fills de pares nascuts al Marroc

Fundamento. La enuresis nocturna primaria monosintomática (ENPM) es la micción involuntaria durante el sueño en edades y frecuencias socialmente inaceptables. El periodo en que no se ha mantenido nunca seco debe ser igual o superior a 6 meses. No deben existir síntomas diurnos que sugieran patología neurológica o urológica de base. La prevalencia oscila entre el 10 y el 15% en Cataluña y España; en Europa varía entre el 15 y el 20%. Objetivo. Describir las características de los niños con ENPM tratados mediante intervención educativa y dispositivo de alarma, y medir la asociación del sexo y la procedencia de los padres en el resultado. Método. Estudio observacional descriptivo transversal. Se incluyen los niños entre 6 y 14 años con ENPM a los cuales se había indicado el tratamiento mencionado en el periodo de 1998 a 2012. Se calcula la oportunidad relativa (OR) con intervalo de confianza del 95% (IC). Resultados. Se incluyen 144 pacientes, 92 niños (63,9%) y 52 niñas (36,1%). La media de edad al inicio del tratamiento fue de 8,28 años, con una media de tiempo de tratamiento en los casos de éxito de 3,6 meses en los niños y 3,3 meses en las niñas. La intervención fue un éxito en el 67,3% de las niñas y en el 58,7% de los niños (valor p 0,67). El 11,5% de las niñas presentó fracaso terapéutico frente al 7,6% de los niños (valor p 0,21). El éxito se asoció más a los hijos de padres autóctonos (OR 0,48; IC 0,24-0,95; valor p 0,03). Los resultados de fracaso fueron más elevados en hijos de padres marroquíes (OR 5,4; IC 1,4-20,6; valor p 0,007). Conclusiones. La atención primaria es el contexto más idóneo para abordar este problema. Sería conveniente diseñar un nuevo protocolo de intervención y adecuarlo para hijos de padres nacidos en Marruecos (AU)

Background. Primary monosymptomatic nocturnal enuresis (PMNE) is the involuntary micturition that takes place during sleep at an age and frequency that are socially unacceptable. The period in which the individual has not been continuously dry must be equal or superior to 6 months. There must be no diurnal symptoms suggestive of an underlying neurological or urological disorder. The prevalence ranges between 10% and 15% in Catalonia and Spain, whereas it has been reported to be between 15% and 20% in Europe. Objective. The purpose of this study is to describe the characteristics of children with PMNE treated with an educational intervention and an alarm device, and to analyze the association between the outcome and the gender and parents’origin. Methods. Transversal observational descriptive study. Children 6 to 14 years old with PMNE who received the intervention from 1998 to 2012 were included. The odds ratio (OR) and 95% confidence interval (CI) was calculated. Results. A total of 144 patients (92 boys, 63.9%) were included. The average age at the beginning of treatment was 8 years, with an average time of treatment on the successful cases of 3.6 months for boys and 3.3 months for girls. The success rates were 67.3% and 58.7% in girls and boys, respectively (p 0.67). Therapeutic failure occurred in 11.5% of boys and 7.6% of girls (p 0.21). The success was associated with children whose parents were born in Spain (OR 0.48; CI 0.24-0.95; p 0.03). Failure rates were higher in children whose parents were born in Morocco (OR 5.4; CI 1.4-20.6; p 0.007). Conclusions. Primary health care is the most appropriate context to manage PMNE. Interventions dedicated to children born to immigrant parents should be developed (AU)